Les vacances són com anar a cagar

Les vacances són com anar a cagar. Com més a prop estàs, més ganes tens.

De Manuel Vicent

”El tiempo también es un territorio. A cierta edad el tiempo que te queda por vivir será tu único patrimonio. Mientras seas joven no pasa nada si parte de ese patrimonio lo cedes de buen grado a otra persona, si lo malgastas o, incluso, si permites que cualquier idiota te lo arrebate. La vida te dará todavía algúnas oportunidades para recuperarlo. Pero cuando el canal empiece a agotarse no deberás permitir que nadie interfiera, fiscalize o coarte ese tiempo de tu exclusiva propiedad. Cualquiera puede ser rey de ese territorio invisible, sólo que para llegar a dominarlo hay que dar un golpe de Estado: si pierdes esa batalla ya no serás nadie. Un día, tal vez a causa de una depresión o porque el dedo de un angel te haya tocado la frente, tendrás la evidencia del valor del tiempo que te queda antes de disolverte en el espacio. Será lo más parecido a una revelación. De pronto descubrirás un hecho tan simple como éste: que la vida te pertenece a ti y a nadie más.”

La importancia de l'espai

Listening "Inside In the Brain"

Avui pensava que quan ets jove i vas a una discoteca sempre penses que com més plena millor. El màxim de gent era sinònim de "pedazo festival" i no importava impregnar-te de la suor d'alguns companys desconeguts del dubtós ball (criteri musical a banda). A mesura que et vas fent gran agraeixes tenir el teu propi espai i, o m'estic tornant un esnob, però com menys gent millor. Més espai per poder ballar, anar i tornar, estar més còmode. I en pensar això he pensat en allò que més m'agrada: portar les situacions a l'extrem. Imaginem que estàs veient una pel·lícula X (d'indeterminat) en un habitacle d'1m2 del que no et pots ni moure... òbviament, això no li agrada a ningú. Necessites espai. Però ara bé, imaginem una nau industrial buida de 1.000 m2 en la que et trobes just en mig d'una cadira veient la pel·lícula X (d'indeterminat). No estariem còmodes. Buscariem les cantonades de la nau, buscant tenir el màxim angle de visió possible. Ens sobre espai.

Tonteries com aquestes són les que em fan recordar que som animals.

La soledat

És curiós el sentiment de la soledat. Tens amics (dels bons), parella, una família estable, la gent t'aprecia... però et sents sol. Dediquem el dia a fer coses pels altres o per un mateix, però quan tot això s'acaba... En realitat no ho estàs, però això no importa. Ho sents al fons de la teva ànima. El teu entorn et fa com ets. Per això quan estàs sol escoltes una merda de veu tocant-te els collons. Ets tu. Però no et vull escoltar. Tinc por a no saber què fer. Tinc por a saber si el que faig és el que vull. Tinc por a malgastar el temps. Tinc por de mi. Per això faig coses. Per això poso música.