30 d’octubre 2011

Les setmanes temàtiques

És diumenge a la nit. Em torro una mica de pa i el vull acompanyar d'una mica d'embotit. Obro la nevera i em trobo un paquet per obrir de pernil dolç. Penso: "Merda! Setmana temàtica del pernil dolç" . Viure solter és això. Viure setmanes temàtiques d'allò més diverses: la setmana del tomàquet cherry, la setmana del formatge, la setmana de l'amanida,... A vegades, als que ens agrada viure la vida al límit, ens ho juguem tot i obrim un paquet de formatge i un de pernil dolç.

25 d’octubre 2011

sobre la mort de (des)coneguts

Recentment ha mort Marco Simoncelli, corredor de motos del mundial de motociclisme. Ha reiniciat en mi un debat que feia temps que tenia oblidat. Perquè sap greu la mort de gent que no coneixem?

Partint de la base que no li dessitjo la mort a ningú (en general), no entenc perquè ha d'afectar la mort d'una persona que no coneixem. En aquest cas concret, li pots tenir estima si ets seguidor de motos, però tampoc crec que n'hi hagi per tant. No vull ni pensar què pasaria si avui morís Leo Messi. Seria catalogat d'heroi mundial, immediatament seria el millor jugador de la història del fútbol encetant un interessant debat de que si no havia guanyat cap Mundial, bla bla bla. La justificació que n'he extet és, que potser ens veiem afectats d'aquestes morts tant superficials perquè són morts de gent que com a mínim ha deambulat per la teva vida. Persones de les quals n'has fet un prejudici, i que en termes generals et sabria greu que es morís.

És interessant notar que vivim com aquell nen petit que es tapa els ulls per protegir-se del que li fa por. I no reflexionem que més enllà del que vivim, veiem i sentim... passen moltes coses.

De morts n'hi ha cada dia.

06 d’octubre 2011

La por

La por. La por. La por.

La por és un dels sentiments més ancestrals que existeix. Pur. Tots els animals pateixen por. La por a morir, la por al que és desconegut, la por de qui desconfies,... són les pors que podem compartir amb qualsevol animal. Alhora però, per a l'home, la por també pot ser un sentiment racional. Potser el sentiment més racional que existeix. Coneixes una noia. Penses en ella. Penses en una possible relació. Penses que és la persona que et pot salvar. Penses que la vida ha de ser amb ella o amb ningú. Però també que és la persona que et pot destrossar. Penses que no podries suportar el rebuig. Penses, penses, penses. I comença la por.

La por a perdre allò que no has tingut... sona irracional oi?

05 d’octubre 2011

L'egoisme positiu

L'home és egoista per naturalesa. A mesura que m'he anat fent gran m'he anat convencent cada cop més que aquesta premissa és certa. A més, l'he alimentada amb el pensament de que els més egoistes són més feliços. Actuen sense pensar en els altres, i un bon grapat de vegades es surten amb la seva. Sona perfecte oi? No em preocupo pels altres i faig el que vull. Imaginem l'altre extrem però. Una persona que sempre pensa en els altres i que sempre fa el que els altres volen. Independentment de si la persona és feliç o no, és aquesta persona egoista? Tot i que no es surti amb la seva i no faci el que vulgui, de ben segur que extreu un benefici d'aquesta submissió. Potser fer feliç als altres el fa sentir bé, necessita tenir persones a prop seu,... Tot i que alguns podrien titllar de massa al límit la definició d'egoista, seria una persona egoista.

Amb un exemple més real i que serveix com a exemple clàssic en les discussions sobre l'egoisme, està la persona que realitza accions amb una ONG. Quan col·labores amb una ONG tots sabem que ho fas pel bé dels altres, però la satisfacció que sent aquesta persona fent-ho és elevada. Amb la qual cosa, tot i que el nostre voluntari ho passi malament, no visqui amb comoditats, i dediqui la vida als altres, s'estarà emportant una satisfacció. Així que es podria dir que ho fa per ella mateixa.

Tot i així, no seria just ficar en el mateix sac un àvar que només pensa en fer diners a costa dels altres, que un voluntari que decideix netejar pedres de l'últim vessament de petroli. I és que el llenguatge és molt tendenciós. Egoista és una paraula amb moltes connotacions negatives, amb la qual cosa és difícil pensar que una persona que deixa la seva vida per ajudar en una zona amb un conflicte armat es mereixi arrossegar totes aquestes connotacions negatives que comporta la paraula egoista. Per tant, podríem diferenciar-los parlant de l'egoisme negatiu i l'egoisme positiu. Un egoisme positiu seria aquell que les dues parts hi surten guanyant i un egoisme negatiu aquell en el que una de les dues parts surt perden.

Així si una persona marxa a l'Àfrica a combatre la fam li podria dir amb un somriure a la boca:

- Ets un egoista positiu!