22 de maig 2011

sobre acampades...

Estem vivint un moment històric. La acampada de Barcelona, així com la de Madrid, han estat actes espontanis molt ben rebuts dins de gran part de la societat. Una societat generalment despreocupada per la política. Una societat (permeteu-me generalitzar) que vota sense saber el programa del partit. Una societat que canvia de canal quan veu un debat polític, que el primer que es llegeix d'un diari és la secció d'esports, i generalitzant, una societat distanciada totalment de la política. Partint d'aquesta base, i després d'assistir divendres nit a aquesta acampada, em sorgeixen algunes reflexions: ¿Ara aquesta societat està preocupada per la política? Jo, ja adverteixo de primeres, sóc el contrari d'un erudit en política, però vull llençar algunes reflexions sobre el que observo. Com quan em seia a dinar quan era petit, primer em menjaré la verdura (que no m'agrada), per deixar pel final l'ou fregit amb patates (que m'agraden).

Divendres vaig estar unes hores a la plaça Catalunya. Suficient per veure que allà s'hi ha juntat de tot. Sincerament hi ha un molt bon ambient i molta organització, però em sobra tota aquella gent que només hi va a fer bulto. A dir que ells hi van ser. A beure unes cervesses amb els amics i a fer fotos per pujar-les al facebook o al flickr. Totalment lícit. Però no conseqüent. No pots dialogar amb persones que van begudes. No pot aportar gaire una persona que va fumada. Però tampoc pots controlar qui va a la plaça Catalunya, i afortunadament, aquests no són els que estan al peu del canó. Aquests d'aquí dues setmanes no hi seran. Hi havia molta gent compromesa, molta gent amb ganes de fer coses i molta gent que es volia fer escoltar. Per tant, un altre problema. ¿Quina és la base de la sentada? Tot sembla que va enfocat directament als polítics, però ¿i els bancs? ¿Que ells no són tant o més culpables que els polítics? Hi ha propostes dirigides als bancs, però no es demana la responsabilitat penal que haurien de tenir els alts dirigents bancaris. L'eslògan de democràcia real ja és pura demagogia i per mi totalment desencaminat. Llegia en un article a l'Avui que la democracia és la que ha portat a aquests manifestants a la societat del benestar. Una societat amb Macs, Ipod, mòdems 3G, 3 cotxes per família, i en definitiva un nivell de vida que dubto que la gent vulgui deixar de gaudir. Llavors ¿què demanem? Llegint la pàgina web de democracia real ja, es veuen un seguit de propostes. A títol personal, hi ha propostes que són encertades (Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos) i d'altres que fan riure (Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible.). Si ho pensem fredament, si hi hagués un partit polític amb totes aquestes mesures, la societat els votaria? De fet, quanta gent haurà vist aquestes propostes en d'altres partits polítics? S'han llegit les propostes de tots els partits? Des del meu punt de vista, primer hauríem de fer molta crítica a nivell personal. Perquè veig molta gent descontenta i enfadada a la plaça Catalunya (no els hi falta raó), però veig poc coneixement sobre el que es diu o es parla.

La gent està descontenta amb els polítics. D'acord. La gent està desconcenta amb els bancs. D'acord. Però és que tu, jo o els manifestants que hi ha a la plaça Catalunya, ¿som diferents als polítics o als banquers? ¿Són d'una altra pasta? ¿Venen d'un altre mon? Són persones com tu i com jo, i per tant són una representació de la societat actual. Per mi, no s'ha de parlar de democracia real ja. El que és important és que canviïn les persones. Per això, s'hauria de posar més incidència en el canvi de la consciència social. "No hay pan para tanto chorizo" és cert avui dia. Però en la societat actual, perseguim el xoriço, l'engarjolem (si el pots agafar), i en surt un de nou (o el mateix). És propi del comportament humà. Entre les persones hi ha xoriços, aprofitats, assassins, mentirosos, demagògs, xenòfobs,... i fins que aquesta consciència social no canviï, continuarem igual. "¿La factura la vols amb IVA o sense IVA?" "Sense IVA clar". Gent que es cola al metro i es queixa que ha d'esperar 8 minuts per a que arribi el metro (fet real a les 5:00 a.m.). No ens creiem millor que el polític. No ens creiem millor que el banquer. Perquè tots fem aquesta societat i tots hem de canviar internament. M'agradaria poguer fer l'estudi de saber com canviaria la manera de fer dels manifestants de la plaça Catalunya si els donguessim poder. Quan trigarien a canviar. Sé que pot sonar a escèptic, derrotista o inclús una mica demagog, però l'experiència ens diu que les persones canvien. I amb el poder encara més i a pitjor. La nostra feina com a poble és lluitar contra les injústicies. Demanar el cap dels alts dirigents bancaris i els alts dirigents polítics que ens han ficat en aquest merder. Però hem de ser també autocrítics i canviar nosaltres conjuntament. M'agradaria pensar que els polítics ara tenen més por. Que ja no es riuen com feien abans. Que veuen que el poble es pot organitzar i que no poden fer amb nosaltres el que vulguin. Un polític pot posar una llei en la que en temps de crisi, es redueixin els impostos als qui més tenen. Tu que pots fer? Queixar-te a les urnes? És una opció si. Però a mi se m'acuden moltes més molt més eficients. Que vagin amb compte o ens plantarem a casa seva. I no serà a parlar.

Hem de millorar dia a dia. Aquesta sentada a la plaça Catalunya és una millora. Una millora molt i molt notable. Una millora del poble unit. Però queda molt camí per recòrrer. Ens hem d'assentar a la plaça Catalunya, però també ens hem d'assentar a casa nostra a pensar sobre nosaltres mateixos.

Sentar-se i pensar. I després sortir a actuar.