08 de novembre 2011

la comunicació del futur

M'entreté analitzar la conversa entre dues persones. Em fa molta gràcia aquella conversa que consisteix en dos monòlegs de dues persones que es tenen el respecte de, gairebé, callar quan l'altre parla. Però callar no vol dir escoltar, i és divertit veure, sobretot en les discusions, com la conversa tendeix a derivar a una pluja de conceptes i coses que jo vull dir, sense atendre què ens estan dient, cap a on volem anar i el més important, sobre què estàvem discutint. Afortunadament he viscut prou d'aquestes discussions com per analitzar-me quan em trobo en una i sortir-ne el més aviat possible. Més que res, perquè encara hi ha gent disposada a fer un monòleg que em nego a escoltar.

Això em fa reflexionar sobre el tipus de comunicació que tenim com a ésser humà. Tenim la comunicació no verbal i la comunicació verbal. Estem d'acord que amb ambdues estem transmetent molta informació. Ara bé, tant la comunicació verbal com la comunicació no verbal són una limitació per a la comunicació. El meu cervell actua molt més ràpid que ambdues!!! Quan estic escribint quelcom a l'ordinador o en paper, el meu cervell va molt més ràpid que no pas això. I perquè? Perquè jo ja sé el concepte. Només l'estic intentant plasmar. Quan jo vull explicar una anècdota, i m'enrecordo de l'anècdota, no m'entretinc a explicar-me-la o a repassar-me-la. Senzillament la tinc referenciada al meu cervell com a això o allò altre. Això m'ha fet pensar que en el futur potser el nostre cervell serà capaç de comunicar-se amb d'altres cervells, transmetent en qüestió de segons un bon grapat d'informació. Caldria veure per exemple com seria capaç un cervell de gestionar aquesta sobreinformació. O si seriem capaços de mentir modificant els nostres records.

Per tant, per explicar tot aquest concepte senzillament l'hauria de pensar i fer-vos-el arribar.

Un moment....

Fet :)