Ahir veient Mystic River pensava que estaria bé tenir un botonet que cada cop que l'apretis ploressis. Tens ganes de plorar, de desfogar-te. Apretes el botó i llestos. Deixes anar tota la merda fora. Seria com tirar de la cadena. Això si, res de dosificador.
4 comentaris:
M'estimo més un botó per riurer....
també estaria bé, també! però llavors hi hauria massa botons...
ah! i metafòricament és més maca la metafora del meu botó...
Has de possar un contador de visites i un de seguidors, please.
Publica un comentari a l'entrada