14 d’abril 2011

Internet ens fa més tontos...

Fa temps que li vinc donant voltes a aquesta idea. I sincerament, cada cop hi crec més. Potser la frase no és del tot encertada. No és que Internet ens faci tontos, en el sentit intel·lectual, doncs gràcies a Internet podem saber moltes més coses, però em preocupa veure el procés mental que segueix el nostre cervell alhora de funcionar avui en dia.

Ens estem acostumant a tenir-ho tot molt ràpid. Volem resultats immediats. Patim el síndrome del clic compulsiu. Un exemple claríssim el trobem al facebook, on començant veient les fotogràfies d'un antic amic, acabem visitant el perfil d'una noia de Veneçuela, i llegint els comentaris al mur que li deixen els seus amics. Vivim enxufats a la informació. No és necessari retenir coses a la memòria, doncs fàcilment hi podem accedir des de qualsevol lloc. Jo, quan estava estudiant batxiller, criticava fermament haver d'estudiar-me els llibres que havia escrit aquell escriptor del segle XVIII. Avui dia, no em fa falta estudiar-m'ho. Però no és que no em faci falta estudiar-m'ho. Ho tinc sempre accessible. I què provoca això? Doncs que quan haig de fer funcionar la meva memòria, haig de fer autèntics esforços per recordar qualsevol cosa. M'hauré de fer tatuatges com Guy Pearce a Memento....

Crec que com moltes coses en la vida, hi hauria d'haver més educació en aquestes coses que acostumen a deixar-se a gust del consumidor. L'altra dia en un sopar amb amics, ens vam passar molt temps del mateix parlant de twitter, facebook,... coses que tothom pot consultar i comentar inclús en les mateixes eines. Molta gent que conec ja no fa coses fora de la feina. Arriba a casa, s'enxufa, i a consumir informació. Així estem després, comentant aquella sèrie, aquella pel·lícula,... i deixant de banda el contacte físic, la conversa llarga i tranquila, viure de manera més pausada.

Internet és un gran invent. Dels més importants de la història. Però si us plau, mirem-nos una mica més als ulls i recordem que nosaltres no tenim disc dur i processador. Tenim cervell, cor i sentiments.

1 comentari:

Francesc ha dit...

Cada dia em sorprens més.