25 de juliol 2010

La soledat

És curiós el sentiment de la soledat. Tens amics (dels bons), parella, una família estable, la gent t'aprecia... però et sents sol. Dediquem el dia a fer coses pels altres o per un mateix, però quan tot això s'acaba... En realitat no ho estàs, però això no importa. Ho sents al fons de la teva ànima. El teu entorn et fa com ets. Per això quan estàs sol escoltes una merda de veu tocant-te els collons. Ets tu. Però no et vull escoltar. Tinc por a no saber què fer. Tinc por a saber si el que faig és el que vull. Tinc por a malgastar el temps. Tinc por de mi. Per això faig coses. Per això poso música.

1 comentari:

Francesc ha dit...

Menys mal que ja sé que tens parella....