La dona d'esquena

Direcció a la feina, com sempre, vaig pensant en no res. Qualitat gens menyspreable, la mirada enfoca l'infinit, tret d'alguna repasada fortuita als vianants. La mirada perduda enfoca un objectiu a les 8:32. Una esquena de dona rossa. Cabells llargs i llissos, faldilla lleugerament bombada fins als genolls, Falten 1:03 per a que arribi el metro i camino darrera seu. Estem a 3 metres de distància i la meva ment comença a treballar. Dona de 25 anys, llavis humits pel pintallavis, ulls clars i pell fina. Mirada provocadora i sensual. S'atura quan decideix que entrarà al metro al costat de la màquina de refrescs i passo pel seu costat dret. Passen 10 metres i decideixo asseure'm. La temptació de girar-me i mirar. És gran, molt gran. Resoldre el misteri. Però decideixo aguantar. La sensació del record futur m'invaeix per sobre de satisfer la meva curiositat. Han estat tantes les decepcions que prefereixo deixar-me portar per la satisfacció de la imaginació.