25 d’octubre 2011

sobre la mort de (des)coneguts

Recentment ha mort Marco Simoncelli, corredor de motos del mundial de motociclisme. Ha reiniciat en mi un debat que feia temps que tenia oblidat. Perquè sap greu la mort de gent que no coneixem?

Partint de la base que no li dessitjo la mort a ningú (en general), no entenc perquè ha d'afectar la mort d'una persona que no coneixem. En aquest cas concret, li pots tenir estima si ets seguidor de motos, però tampoc crec que n'hi hagi per tant. No vull ni pensar què pasaria si avui morís Leo Messi. Seria catalogat d'heroi mundial, immediatament seria el millor jugador de la història del fútbol encetant un interessant debat de que si no havia guanyat cap Mundial, bla bla bla. La justificació que n'he extet és, que potser ens veiem afectats d'aquestes morts tant superficials perquè són morts de gent que com a mínim ha deambulat per la teva vida. Persones de les quals n'has fet un prejudici, i que en termes generals et sabria greu que es morís.

És interessant notar que vivim com aquell nen petit que es tapa els ulls per protegir-se del que li fa por. I no reflexionem que més enllà del que vivim, veiem i sentim... passen moltes coses.

De morts n'hi ha cada dia.

2 comentaris:

Verneda State of Mind ha dit...

Jo tb vaig pensar amb l'exemple de que pasaria si morís el Messi...Tingués clar que algún zumbat fins i tot es suicidaria...

Francesc ha dit...

Ens lamentem de la gent que coneixem, de si és jove, de lo tràgica que hagi sigut la seva mort, etc. Però és encara més lamentable si s'hi sumen un parell més de circunstancies com és el cas del Simoncelli.
I fes el favor de copiar-me el lema del meu bloc.