L'altre dia, dinant amb un amic, em va explicar que va anar al Corte Inglés a comprar una cartera per la seva xicota. Volia una cartera bona, així que se li va acudir anar a Prada. Un cop allà, un home amb un accent italià li ensenyava les carteres, agafant-les amb molt d'estil amb la punta dels dits, i explicant-li delicadament els diferents compartiments que tenia. Mentrestant ell no parava de pensar que només volia saber el preu. Després del xou, es va atrevir a preguntar el preu d'una. 130€ li va dir l'italià. Guardant les compostures i assentint lentament amb el cap es va quedar estoicament. Jo li vaig dir que es podria haver girat de manera pausada, mirar als dos costats i sortir corrents d'allà braços en alt. Però tenim una cosa que es diu educació que ens fa aguantar els crits interns. Molt acertadament li va preguntar: "¿No tenéis más baratas?" I li diu "Tenemos esta por 310€" Alarm! Alarm! Confusió i pànic recorre pel seu cap mentre una suor freda li recòrre l'esquena. Amb aquest accent italià el primer cop havia entès 130€ quan volia dir 330€!!! En aquest moment, no sabem perquè, no té cap raó de ser però el mires a la cara i li dius:
- ¿A que hora cerrais?
- A las 20:00
- Pues luego vuelvo si eso.
- Si, claro - somriure inclòs
4 comentaris:
O sigui, una cartera = play 3... molt bé molt bé, estupendu...
Ei, però a que era bona....
home... el que està clar és que el preu de les coses està marcat pel que estiguis disposat a pagar... i una persona que es compra una cartera per 330€ té la satisfacció de pensar "sóc feliç perquè em puc comprar una cartera que el 99% de la poblicació no compraria..."
sergi, diga-li a la Ingrid que en lloc de la PS3 et compres una cartera de Prada... la faràs feliç
m'agradaria tant poder tenir aquesta reacció que expliques de mirar a un costat i un altre i marxar corrents amb les mans a l'aire!!! ajajajajaja!! la imagino i em sembla genial!!!!
Publica un comentari a l'entrada