internet és cultura

Internet és una font d'informació. Però també de desinformació. Llegeixes tantes coses que al final ja no saps què és veritat i què no. Dic això perquè darrerament amb la nova llei anomenada Sinde que el govern vol aprovar he llegit autèntiques barbaritats de fonts contrastades i no contrastades. No diré noms per no difamar (no és que el meu blog sigui gaire llegit la veritat, però després de la llei Sinde... no m'agradaria acabar a la presó). El que és important és el concepte d'aquestes barbaritats. Podem llegir coses com que els internautes són delinqüents, que estem fent mal a la cultura, que no sortiran nous valors perquè ens carreguem la indústria discogràfica,... I un llarg etcètera que sincerament em fa venir caguera.

Analitzem la situació. Internet, s'està carregant la cultura. Des de que hi ha Internet, em penso que no he vist tantes pel·lícules, sèries, documentals,... en la meva vida. Els puc veure a més en l'idioma que jo decideixo, amb subtítols si ho decideixo, i quan jo decideixo sense veure publicitat. Puc comentar-les amb els meus amics (o no amics) mitjançant Internet, recomanar-la a amics meus que no viuen propers a mi, o ser recomanats segons els meus gustos en comparació a d'altres internautes. Per tant, de carregar-se la cultura res de res. Fomentar-la, fomentar-la i fomentar-la.

Que no sortiran nous valors perquè ens carreguem la indústria discogràfica. Aviam, aviam, aviam. Primer de tot, qui diu això són justament artistes que estan hípercolocats en l'escena musical, cinematogràfica,... i que per tant tenen motius econòmics per queixar-se. En segon lloc, fa 8 o 10 anys, un CD et podia costar 15€, 20€... i avui dia, gràcies a la pirateria (dic pirateria i gràcies amb orgull) pots comprar-te'l per 5€. I creieu-me que segueixen tenint beneficis. I gràcies a Internet a més, ja no són necessàries les indústries discogràfiques. Avui dia, qualsevol persona amb una petita inversió econòmica, pot grabar i distribuir el seu treball d'una manera més que digne. Per la qual cosa, ja no necessito que em grabin un cd físic amb un llibret físic i que em costi 15€. El canal és Internet. Aprofita'l o desapareix. I què és això de grabar un disc fer un porró de concerts en un any i a viure de les rentes? Els escollits que es poden guanyar bé la vida amb la indústria discogràfica (o cinematogràfica) guanyen molts i molts diners. Perquè? Perquè generen molts ingressos. Però d'on venen aquests ingressos? Del cd o dvd que pagues a 13€. Així que sentint-ho molt, si treure dos discos a la teva vida no t'ha enriquit, mala sort. A treballar d'una altra cosa vividor. O fes més concerts. Un actor treballa un any, fa una pel·lícula i cobra una pasta brutal. Doncs ho sento. Ara que ha sorgit Internet hauràs de guanyar un sou menor.

Per la qual cosa, aquí hi havia gent que s'estava enriquint. Un cop més a costa de la gent. Abans, per Canal +, comprar una pel·lícula per taquilla podia costar-te aproximadament 8€. Avui la pots comprar per 1,5€ i encara tenen beneficis. El i+, li oferien al meu pare per 200€ l'aparell. Fa un parell de messos li van donar gratis. Què ha passat doncs? Abans valia 200€ i ara no? I continuen tenint beneficis. Però on està el benefici? En oferir un servei de qualitat de quota mensual i que fidelitzi el consumidor. No hi ha volta de fulla. Que no ens intentin enganyar. És normal que directors, actors, artistes,... lluitin per fer desparèixer la pirateria. Qui voldria perdre el paraís en el que viuen? La cultura no desapareixerà perquè precisament cada cop hi ha més i més consumidors. Però s'ha acabat això d'enriquir-se. Si realment vols ser músic, actor,... no t'importarà fer concerts, teatre, més pel·lícules,...

A USA existeix una cosa que es diu netflix. Netflix és un servei de pagament mensual, en el qual per 8$ al mes, pots veure el contingut digital que vulguis quan vulguis (pel·lícules, sèries,...). He parlat amb molta gent, inclòs jo mateix (si, parlo amb mi) i tothom estaria disposat a pagar 8€ al mes per veure contingut digital de manera lliure. Però allà existeix una cosa que es diu mercat lliure, que pel que sembla, degut a coses com SGAE, Digital +, i aquests enriquidors de l'estil, no permetran encara que aquí arribi.

Jo ho sento molt, però Internet és cultura.

Jo no penso canviar. Que ho facin ells.