només situacions". Aquesta frase l'he extret de la pel·lícula "Revolver" (Guy Ritchie, 2005). Una frase que la llegeixes en un llibre d'autoajuda i sembla cursi, però que dita per un tipus dur, en una imatge fosca, amb veu greu i amb una mirada d'aquestes que sembla que estigui mirant a l'infinit, és la frase més profunda que has sentit mai. La pel·lícula (i el director) m'encanta i és una reflexió sobre l'ego que em va sembla molt interessant.
La frase em va agradar perquè és certa. Però llavors, perquè tendim a buscar-nos problemes? O perquè li diem problemes si només són situacions? La wikipedia (en castellà) diu que:
"Un problema es lo que pertenece o se juzga bajo el punto de vista de la contingencia, es decir la posibilidad e imposibilidad de las situaciones y cosas. Lo que puede generar inquietud o perturbar la paz o existencia de quien lo tiene en su conciencia."
Una mica rebuscada, estic d'acord. Quan t'has de llegir una definició dues vegades... malament anem. Però perquè li diem problema? Imaginem dues persones: A i B. Ambdues s'han de comprar un sofà per casa seva. Però A gaudeix anant a comprar, mirant catàlegs, preguntant,... i en canvi B no es decideix mai, anirà a dues botigues i passarà un mal moment. És curiós doncs que A estarà més temps en tot el procés de compra, i en cap moment se sentirà angoixada i en canvi B potser s'està 2 hores en tot el procés, però fins al moment de la compra pensarà que té un problema. I la situació és la mateixa.
El que vull dir és que això que anomenem problemes depén totalment de la prespectiva, i que és totalment subjectiu. Però ara, quan tinc una situació, em pregunto: alguna de les situacions que he viscut a la vida i m'han angoixat, han derivat en alguna nova situació de catastrofe inimaginable? Val la pena angoixar-me?
:)
5 comentaris:
Doncs a mi això em recorda a un refrán popular que sempre m'ha semblat molt absurd "Si tienes un problema y no tiene solución, para que te preocupas; y si tiene solución, para que te preocupas". Perquè és absurd? Perquè hi ha problemes que no tenen solució que et poden provocar conseqüències per les que si et pots provocar. Per lo tant, crec que hi ha problemes que sempre ens preocuparan, tinguin o no tinguin solució.
no he pillat gaire la teva reflexió :)
pot ser que vulguis dir que tenim por a que ens vinguin situacions poc agradables? i això ens ha de fer venir por? Però perquè tenir por de coses que encara no saps si vindran o no...
El que volia dir es que els problemes potser no existeixen com a tal, pero si les seves conseqüències. Per tan hi ha que preocuparse dels problemes perquè porten conseqüències.
Em sembla que va ser l'Einsten que va dir "tots el problemes tenen solució, si no, no serien problemes!" (si, ja sé que aquesta entrada és del mes de gener, però jo vaig de tard...;P)
Ui Mariona... tot el que digui l'Albert va a misa :)
pd: Gràcies per l'esforç de lectura ^^
Publica un comentari a l'entrada